VERONICA LAKE (1922-1973)

Veronica Lake (Brooklyn, Nova York, 14 de novembre de 1922 - 7 de juliol de 1973) va ser una coneguda actriu cinematogràfica i model pin-up americana que es va guanyar l'aplaudiment de públic i crítica durant els anys 40, especialment pels seus papers en films de cinema negre, amb l'actor Alan Ladd.

Batejada Constance Frances Marie Ockelman, el seu pare, Harry E. Ockelman, era descendent d'alemanys i treballava per a una petroliera en un vaixell. Quan Constance tenia un any la família es va traslladar a Florida, però va tornar a Brooklyn al cap de pocs anys. El seu pare va morir en un accident laboral a Filadèlfia el 1932, quan ella tenia 9 anys. La seva mare (nascuda Constance Charlotta Trimble) es va casar llavors amb un amic de la família, Anthony Keane, que treballava en un diari. Constance va ser enviada a un col·legi catòlic, a Montreal, escola que ella odiava. Més tard es van traslladar tots a Florida. Constance va tenir una infància problemàtica i es diu que va ser diagnosticada d'esquizofrènia paranoica, encara que no hi ha proves d'això.

El 1938, es van traslladar a Beverly Hills, Califòrnia, on la seva mare la va matricular a la cèlebre Bliss-Hayden School of Acting al Beverly Hills Playhouse. La seva primera aparició en pantalla va ser un petit paper en un film de la RKO: Sorority House (1939). Van seguir treballs similars, incloent All Women Have Secrets i Dancing Co-Ed.

En el rodatge de Sorority House, el director John Farrow es va adonar per primera vegada que els cabells que li cobrien el seu ull dret li donava un aire misteriós, realçant poderosament el seu atractiu natural. Va ser presentada al productor de la Paramount Arthur Hornblower Jr, que li va canviar el nom pel de Veronica Lake. El cognom feia referència als seus profunds ulls blaus.

Veronica es va casar amb el director artístic John S. Detlie el 1940. Un altre petit paper en la comèdia Forty Little Mothers va atreure l'atenció sobre ella. El 1941, va signar un important contracte amb la Paramount Pictures. A l'agost, va tenir una filla, Elaine Detlie.

Va començar a despuntar seriosament amb la pel.lícula I Wanted Wings (1941), en la qual feia un paper secundari, però robava escena rera escena a la resta de protagonistes. La seva següent pel lícula també va ser un èxit: Hold Back the Dawn (1941). Veronica ja era una actriu carismàtica, bellíssima però amb un toc de fina ironia, quan va protagonitzar els seus millors films: Sullivan's Travels (1941), This Gun for Hire (1942), amb Alan Ladd, I married a Witch (1942), The Glass Key (1942), i So Proudly We Hail! (1943). La pel·lícula I married a Witch, coprotagonitzada per l'actor Fredric March que s'incomodà en el rodatge per l'omnipresència de Lake davant la càmera, li va suposar un sonor triomf. Posteriorment Frederich, ja no va voler tornar a treballar amb l'actriu.

Durant una temporada ella i Alan Ladd van copar totes les portades de les revistes. Al principi, va ser pura necessitat, ja que l'actor feia només 1,65 i l'actriu, amb el seu 1,51, se li acoblada bé. Van fer 4 pel·lícules junts. Cal ressenyar que tots dos moririen a la mateixa edat, 50 anys, en penoses condicions.

Una foto publicitària va posar de moda el seu icònic pentinat platí, anomenat "Peekaboo", amagant-li un ull, l'actriu va ser immediatament universalment imitada. Malgrat la seva fama, es va guanyar una pèssima reputació personal, els companys seguien queixant-se que no es podia treballar al seu costat. La seva carrera va donar un ensopegada amb el seu paper a The Hour Before the Dawn (1944). Va perdre un fill. Un any abans, el seu primer matrimoni havia acabat en divorci.

L'actriu seguia cobrant 4.500 dòlars per setmana de treball a la Paramount quan es va casar amb el director André de Toth, el 1944. El seu tercer fill, André Michael de Toth III, va néixer a 1945. Es diu que va ser en aquest període quan va començar la seva addicció a la beguda. Des d'aleshores, va treballar en diverses pel·lícules de poca rellevància cinematogràfica, a excepció de The Blue Dahlia (1946), en què va tornar a actuar al costat d'Alan Ladd. El 1959, després de trencar-se un turmell, Lake ja no va poder tornar a treballar com a actriu. Passat un llarg període d'inactivitat professional, no va ser fins el 1970 que es va poder refer momentàniament aconseguint publicar una autobiografia que portaba per títol: Veronica, la qual va rebre molt bones crítiques i una gran publicitat. Amb els guanys d'aquesta publicació, va coproduïr i protagonitzar la que seria la seva última pel·lícula: Flesh Feast (1970), una cinta de terror de baix pressupost. Aquell mateix any, Veronica Lake la que va ser icona del cinema negre dels anys 40 i tot un referent de bellesa i sensualitat, va morir prop de Burlington, Vermont, a l'edat de 50 anys. Una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, a l'altura del número 6.918 del Hollywood Boulevard, la recorda com una de les grans actrius de l'època daurada.