Rita Hayworth (Nova York, 17 d'octubre de 1918 – Nova York, 14 de maig de 1987) o més ben dit, Margarita Carmen Cansino que era el seu nom real, va ser una famosa estrella del cinema nord-americà anomenada durant la dècada dels 40 "The Love Goddess".
Filla d’un ballarí d’origen espanyol i de Volga Hayworth, una anglesa també consagrada a l’art de l’espectacle, des de ben jove ja havia trepitjat els escenaris formant parella amb el seu pare en diversos indrets de la frontera mexicana. Quan tenia 16 anys va signar un contracte per un any amb la 20th Century Fox i va realitzar la seva primera aparició davant les càmeres a la pel·lícula Under de Pampas Moon (1935), encara sota el nom artístic de Rita Cansino.
Dos anys després, en els crèdits de Criminals of the Air (1937), ja apareixia amb el cognom matern, amb el qual pretenia fugir dels papers exòtics o hispànics que normalment li atribuïen. Un primer pas per accedir a la seva nova imatge va ser a Only Angels Have Wings (1939), sota les ordres de Howard Hawks; però l’empenta definitiva no es va produïr fins que la Warner Brothers la va contractar el 1941 oferint-li compartir el repartiment principal de Blood and Sand, amb Tyrone Power i Linda Darnell.
Casada des de 1937 amb el magnat Eduard Judson i amb un bagatge professional de més de 30 pel·lícules, mai va abandonar els seus dots per la dansa tal i com ho demostren títols com ara You’ll Never Get Rich (1941) o You Were Never Lovelier (1942), ambdues junt a l' actor i ballarí Fred Astaire, i a Les models (1944), amb Gene Kelly com a parella.
Malgrat tot, el punt àlgid de la seva carrera va arribar amb la pel·lícula Gilda (1946) que la va consagrar com un mite eròtic, caracteritzat per dos innolvidables escenes; quan interpreta la cançó "Put The Blame On Mame" mentres es treu molt sensualment un guant i l'altre per la sonora bufetada propinada per Glenn Ford.
Un any després, quan el seu matrimoni amb Orson Welles –celebrat el 1943 i va donar com a fruit una filla nomenada Rebeca- es trobava al fil del fracàs, va moldejar l’ imatge de l’estrella al seu gust de geni i la va convertir en protagonista de The Lady from Shanghai (1947). El 1949, després de protagonitzar una nova versió de Carmen. The loves of Carmen (1948), es va casar amb el multimilionari Aga Khan –del que va tenir un altra filla, Iasmina, amb la que va viure fins la seva mort-, malgrat que finalment es van separar el 1953.
Es tornaria a casar en dues ocasions més; amb l’actor i cantant Dick Haymes entre 1953 i 1955 i amb el productor James Hill entre 1958 i 1961, a més d’una extensa relació sentimental amb l’actor Gary Merril, però la seva carrera cinematogràfica va anar eclipsant-se progressivament.
La seva última aparició davant les càmeres va ser a la pel·lícula The Wrath of God (1972), degut als efectes cada cop més severs de la malatia d' Alzheimer que patia l'actriu.
Filla d’un ballarí d’origen espanyol i de Volga Hayworth, una anglesa també consagrada a l’art de l’espectacle, des de ben jove ja havia trepitjat els escenaris formant parella amb el seu pare en diversos indrets de la frontera mexicana. Quan tenia 16 anys va signar un contracte per un any amb la 20th Century Fox i va realitzar la seva primera aparició davant les càmeres a la pel·lícula Under de Pampas Moon (1935), encara sota el nom artístic de Rita Cansino.
Dos anys després, en els crèdits de Criminals of the Air (1937), ja apareixia amb el cognom matern, amb el qual pretenia fugir dels papers exòtics o hispànics que normalment li atribuïen. Un primer pas per accedir a la seva nova imatge va ser a Only Angels Have Wings (1939), sota les ordres de Howard Hawks; però l’empenta definitiva no es va produïr fins que la Warner Brothers la va contractar el 1941 oferint-li compartir el repartiment principal de Blood and Sand, amb Tyrone Power i Linda Darnell.
Casada des de 1937 amb el magnat Eduard Judson i amb un bagatge professional de més de 30 pel·lícules, mai va abandonar els seus dots per la dansa tal i com ho demostren títols com ara You’ll Never Get Rich (1941) o You Were Never Lovelier (1942), ambdues junt a l' actor i ballarí Fred Astaire, i a Les models (1944), amb Gene Kelly com a parella.
Malgrat tot, el punt àlgid de la seva carrera va arribar amb la pel·lícula Gilda (1946) que la va consagrar com un mite eròtic, caracteritzat per dos innolvidables escenes; quan interpreta la cançó "Put The Blame On Mame" mentres es treu molt sensualment un guant i l'altre per la sonora bufetada propinada per Glenn Ford.
Un any després, quan el seu matrimoni amb Orson Welles –celebrat el 1943 i va donar com a fruit una filla nomenada Rebeca- es trobava al fil del fracàs, va moldejar l’ imatge de l’estrella al seu gust de geni i la va convertir en protagonista de The Lady from Shanghai (1947). El 1949, després de protagonitzar una nova versió de Carmen. The loves of Carmen (1948), es va casar amb el multimilionari Aga Khan –del que va tenir un altra filla, Iasmina, amb la que va viure fins la seva mort-, malgrat que finalment es van separar el 1953.
Es tornaria a casar en dues ocasions més; amb l’actor i cantant Dick Haymes entre 1953 i 1955 i amb el productor James Hill entre 1958 i 1961, a més d’una extensa relació sentimental amb l’actor Gary Merril, però la seva carrera cinematogràfica va anar eclipsant-se progressivament.
La seva última aparició davant les càmeres va ser a la pel·lícula The Wrath of God (1972), degut als efectes cada cop més severs de la malatia d' Alzheimer que patia l'actriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada